On ΔQ és la calor absorbida per la mostra, J; M és la massa de l’exemplar, kg; ΔT és la diferència de temperatura abans i després que la mostra absorbeixi la calor, K.
Estàndard de prova: GB/T 3140-2005 Mètode de prova per a la capacitat de calor mitjana específica dels plàstics reforçats a la fibra
4. Temperatura de transició del vidre
Els polímers amorfs o semi-cristal·lins, des de l'estat de flux viscós o l'estat elàstic alt fins a l'estat de vidre de la transició s'anomena transició de vidre. La transició de vidre es produeix en un rang de temperatura estret, la temperatura en el seu punt mitjà aproximat s’anomena temperatura de transició de vidre (temperatura de transició de vidre).
Temperatura de transició de vidre, mètode del mesurador d'expansió o de la temperatura: la corba de deformació de la temperatura; També es pot utilitzar per a una anàlisi tèrmica diferencial, com ara la determinació de TDA, DSC, TMA.
Prova estàndard GB/T 11998-89 Mètode de determinació de la temperatura de transició de vidre plàstic Mètode d'anàlisi d'instrumentació tèrmica.
5. Propietats mecàniques a baixa temperatura
Les propietats mecàniques a baixa temperatura (propietats mecàniques a baixa temperatura) representen el comportament mecànic dels materials a baixa temperatura. Els mètodes de prova d'ús comú són el plegament, l'estampació i l'elongació de baixa temperatura i altres mètodes.
Temperatura trencadissa (temperatura trencadissa): una mesura del comportament mecànic de baixa temperatura dels polímers. Amb una certa energia, la major part de la mostra d’impacte del martell, quan la probabilitat de la fissura de la mostra del 50% de la temperatura s’anomena temperatura trencadissa (℃).
Estàndard de prova: GB/T5470-2008 Mètode de prova de temperatura d’impacte de plàstic.
6. Resistència a la calor de Marten
El no de Marten (no de Lest) es refereix al forn de calefacció, de manera que l'exemplar està sotmès a una certa tensió de flexió i, a un cert ritme de temperatura, la mostra s'escalfa a l'extrem lliure de l'extrem lliure la temperatura (℃).
Estàndard de prova: mètode de prova de GB/T 1035-1970 Plastic (Martin)
7. Punt de suavització de Vicat
Sota la condició d’escalfament d’igualtat velocitat, es col·loca un didal pla amb una càrrega especificada i una àrea de secció de L MM2 verticalment a la mostra. Quan el didal plana perforant la mostra de la temperatura de la temperatura, és a dir, els exemplars materials mesurats per la temperatura de suavització de Vickers (℃).
Estàndard de prova: Determinació de GB/T 1633-2000 de la temperatura de suavització de Vicat (VST) dels termoplàstics
8. Temperatura de descomposició tèrmica
La temperatura de descomposició tèrmica (temperatura de descomposició tèrmica) fa referència a la temperatura (℃) a la qual les macromolècules del material estan esquerdades sota la condició de calor. Es pot determinar mitjançant mètode de pèrdua de calor, mètode de pressió diferencial o mètode de detecció de gasos de descomposició (TA).
9. Resistència a la flama
La resistència a la flama es refereix a la capacitat d’un material de resistir la combustió quan està en contacte amb una flama o per evitar la combustió continuada quan s’elimina d’una flama.
Estàndard de prova:
GB/T2406-1993 Mètode de prova per al rendiment de la combustió del mètode de l’índex d’oxigen de plàstics
GB/T 2407-1980 Mètode de prova per al rendiment de la combustió del mètode de la vareta ardent de plàstics
GB/T 2408-1996 Mètode de prova per al rendiment de la combustió dels plàstics: mètode horitzontal i mètode de flames
GB/T 4610-1984 Mesura de la temperatura d’encesa del mètode de prova de rendiment de combustió plàstic
GB/T 8323-1987 Mètode de prova per al rendiment de la crema del mètode de densitat de fum dels plàstics
GB/T 9638-1988 Mesura del sutge de combustió del mètode de pesatge de plàstics
