2. Selecció de materials de segellat comuns Els diferents materials tenen els seus propis avantatges i desavantatges en termes de resistència química, resistència a la temperatura i propietats mecàniques.
A continuació, es mostren diversos materials de segellat comuns i les seves aplicacions en ambients àcids i alcalins forts:
2.1 El fluoroelastòmer (FKM/Viton) (FKM) (FKM) és un material de cautxú amb resistència química superior, capaç de suportar la corrosió de molts àcids forts. La seva força rau en la seva resistència a temperatures elevades, així com el seu excel·lent rendiment en olis, combustibles i molts dissolvents orgànics. Tot i això, el Viton és menys resistent a les bases fortes (per exemple, hidròxid de sodi, hidròxid de potassi), per la qual cosa no es recomana utilitzar en ambients alcalins forts.
Avantatges: bona resistència a àcids forts i resistència a la temperatura.
Desavantatges: mala resistència a un fort alcali, elevat cost.
Entorn aplicable: un entorn fort àcid, especialment en la demanda d’alta temperatura.
2.2 Perfluoroelastòmer (FFKM/Perfluoroelastomer) Perfluoroelastomer (FFKM) és un dels materials d’elastòmer amb la resistència química més superior. És resistent a gairebé tot tipus d’àcids, alcalis, dissolvents i altres productes químics, i es manté estable a temperatures elevades. Aquest material manté les seves propietats de segellat durant molt de temps, fins i tot en condicions extremes, i és la "part superior de la línia" entre els materials de segellat de la indústria química.
Avantatges: excel·lent resistència química, resistència a la temperatura, adequada per a les condicions laborals més exigents.
Desavantatges: un cost extremadament elevat, no adequat per a una aplicació a gran escala en equips sensibles a costos.
Ambient aplicable: àcid fort, alcali, alta temperatura i entorn altament corrosiu.
2.3 Politetrafluoroetilè (PTFE/Teflon) El politetrafluoroetilè (PTFE) té una estabilitat química molt elevada i una resistència a la corrosió i gairebé no reacciona amb cap àcid, alcali o dissolvent. A més d’això, PTFE és capaç de suportar temperatures extremadament altes i, per tant, s’utilitza àmpliament en ambients àcids i alcalins forts. El seu únic inconvenient és la seva mala elasticitat, que cal combinar amb altres elastòmers per obtenir millors resultats de segellat.
Avantatges: resistent químicament, resistent a la temperatura, adequat per a gairebé tots els ambients corrosius.
Desavantatges: la mala elasticitat, pot haver de ser utilitzada conjuntament amb altres materials.
Entorn aplicable: àcid fort, alcali fort, dissolvents i entorn d’alta temperatura.
2.4 El cautxú d’etilè propilè (EPDM) El cautxú d’etilè propilè (EPDM) funciona bé en ambients alcalins forts i és especialment adequat per a aplicacions en contacte amb solucions alcalines. A més, EPDM té una bona resistència a les solucions àcides a determinades concentracions. Tot i això, és menys resistent als olis minerals i als dissolvents orgànics, per la qual cosa no es recomana per a aplicacions que impliquin olis.
Avantatges: Excel·lent rendiment en entorns alcalins, amb un preu moderat.
Desavantatges: no resistents als olis i dissolvents orgànics.
Entorn aplicable: un entorn alcalí fort, adequat per a un entorn àcid de baixa i mitjana concentració.
El cautxú de cloroprè 2,5 2,5 El cautxú de cloroprè té un cert grau de resistència química i funciona bé en solucions àcids i alcalí de resistència mitjana. Es destaca en l’oxidació i la resistència a l’ozó i és relativament barat, cosa que el fa adequat per al seu ús en aplicacions on els requisits per a la resistència a la corrosió no són extremadament elevats.
Avantatges: resistència a l’ozó, resistència a l’oxidació, baix cost.
Desavantatges: No és adequat per a ambients àcids i alcalins forts.
Ambient adequat: entorn lleugerament corrosiu, un fort entorn de gas oxidant
3. Estratègies d’aplicació pràctiques per a la selecció de materials en aplicacions pràctiques, s’han de tenir en compte els factors següents a l’hora de seleccionar un material de segell:
Resistència química : Determineu els principals tipus de productes químics (àcids, alcalis o dissolvents) i les seves concentracions al medi per assegurar la resistència química del material seleccionat.
Interval de temperatures: la temperatura ambient és un factor clau, especialment en situacions a alta temperatura en què és important l'estabilitat tèrmica del material.
Estrès mecànic: Les tensions mecàniques (per exemple, compressió, cisalla, etc.) que es poden generar durant el funcionament de l'equip requereixen la selecció d'un material amb prou elasticitat i força.
Factors de cost: si és sensible al cost, podeu utilitzar materials de gamma alta com FFKM en zones localitzades, alhora que escolliu materials menys costosos com EPDM en zones més relaxades.
4. Resumeix en l’entorn fort àcid i alcalí, l’elecció del material de segellat està directament relacionada amb l’efecte de segellat i la vida útil de l’equip. El cautxú de fluor, el cautxú de perfluoroèter, el politetrafluoroetilè i el cautxú de l’etilè propilè i altres materials tenen els seus propis avantatges i desavantatges, l’elecció del medi ambient ha de tenir en compte les propietats químiques, la temperatura, l’estrès mecànic i els factors de cost. Per a entorns altament corrosius, PFE i PTFE són ideals, mentre que en aplicacions sensibles al cost o menys corrosives, EPDM i neoprè són alternatives adequades.
