Propietats químiques
Les propietats químiques del polímer, solen referir -se a la superfície del material en àcid, alcali, sal, dissolvents, olis i altres productes químics i altres medis després d’un determinat període de temps, la seva qualitat, volum, força, color, etc.
1. Resistència al dissolvent
La resistència al dissolvent (resistència al dissolvent) fa referència a la capacitat del material per resistir la inflor induïda per dissolvents, la dissolució, la esquerda o la deformació. 2.
2. Resistència al petroli
La resistència al petroli (resistència al petroli) fa referència a la capacitat del material de resistir la inflor induïda per l’oli, la dissolució, l’esquerda, la deformació o la reducció de les propietats físiques. 3.
3. Resistència química
La resistència química es refereix a la capacitat d’un material per resistir els àcids, els alcalis, les sals, els dissolvents i altres substàncies químiques.
Estàndard de prova:
GB/T3857-2017 Mètode de prova per a la resistència química de la fibra de vidre reforçat els plàstics; GB/T 11547-2008 Mètode per a la determinació de la resistència dels plàstics a productes químics líquids (inclosa l’aigua).
Rendiment de l'envelliment
El rendiment de l’envelliment, sol referir -se al material que s’utilitza, emmagatzematge i processament, a causa de la llum, la calor, l’oxigen, l’aigua, la biològica, l’estrès i altres factors externs, el rendiment del fenomen del canvi amb el pas del temps.
1. Viabilitat
La intempèrie (meteorització) es refereix a la durabilitat del material exposat a la llum del sol, la calor i el fred, el vent i la pluja i altres condicions climàtiques (és a dir, la capacitat del material de mantenir el seu rendiment en condicions d’ús).
Estàndard de prova: GB/T 3681-2021 Mètode de prova d’exposició a la radiació solar de plàstics
2. Envelliment del clima artificial
La meteorització artificial (meteorització artificial) fa referència al fenomen que el rendiment del material es deteriora amb el temps en què s’exposa a condicions climàtiques simulades artificials.
3. Envelliment de l'aire tèrmic
L’envelliment de l’aire tèrmic (envelliment de l’aire tèrmic) fa referència als exemplars materials exposats a l’aire calent controlat, sotmès a l’acció de calor i oxigen, per determinar els canvis de rendiment abans i després de la prova d’envelliment, per tal d’avaluar el rendiment de l’envelliment tèrmic de el material.
Estàndard de prova: GB/T 7141-2008 Mètode de prova d'envelliment tèrmic per a plàstics
4. L’envelliment de la calor i la humitat
L’envelliment de calor i humitat (envelliment de calor i humitat) fa referència a l’exemplar material a una determinada temperatura i condicions d’humitat, el rendiment del fenomen del canvi amb el pas del temps.
Estàndard de prova:
GB/T 12000-2017 Determinació dels efectes de l’exposició de plàstics a la calor i la humitat, esprai d’aigua i polvoritzador de sal.
GB/T 2574-1989 Mètode de prova per a plàstics reforçats de fibra de vidre exposats a la calor humida
5. Envelliment de l’ozó
L’envelliment d’ozó (envelliment propi) fa referència al fenomen que les propietats dels materials es deterioren amb el temps sota l’acció de l’ozó.
6. Resistència al motlle
La resistència del material al motlle s’anomena resistència al fong, també coneguda com a rendiment envellit biològic.
